L'atonalisme és un tipus de llenguatge musical totalment alliberat de la tonalitat clàssica. Ben aviat, Schönberg i els altres compositors atonals s'adonen que aquesta llibertat total esdevé un problema, ja que és molt difícil compondre música sense un punt de partida concret (un grup de notes, una escala, un acord...). Per crear aquest punt de partida, Arnold Schönberg idea, l'any 1923, el mètode dodecafònic, basat en una sèrie dodecafònica, eleborada amb els dotze sons de l'escala cromàtica posat en un ordre concret.
Per compondre les melodies i acords de la peça, el compositor fa servir els sons de la sèrie en el mateix ordre d'aquesta. Aquesta sèrie també es pot transformar per diversos procediments com la retrogradació (notes llegides d'esquerra a dreta), i la inversió (transforma els intervals ascendent en descendents i a l'inrevés). La tècnica dodecafònica nega l'existència de jerarquia entre les notes, per això utilitza aquests recursos evitant la repetició d'un so que doni sensació dominant per damunt de la resta.
Els seguidors més importants de Schönberg i el mètode dodecafònic van ser els seus alumnes Alban Berg i Anton Webern. Tots tres formen el que es coneix com a Escola de Viena (en aquesta època Viena era el centre cultural més important d'Europa) i tènen en comú el fet d'haver passat del llenguatge tonal post-romàntic a l'atonal, i després al dodecafònic. La seva aportació al llenguatge musical ha tingut una gran influència en els compositors del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada