Compositores i compositors del Barroc

COMPOSITORS ALEMANYS

Johann Sebastian Bach:( 1685 1750)



És va casar amb Maria Barbara Bach, la seva cosina, amb la que va tenir 7 fills. Un any després de la mort de Barbara, Bach va conèixer a la que seria la seva futura esposa anomenada,  Anna Magdalena, amb la que va tenir 13 fills.
Durant tota la seva vida Bach va arribar a escriure 1127 obres.

Georg Friedrich Haendel:(1685 -1759)



Músic prolífic com pocs, la seva producció abasta tots els gèneres de la seva època, amb especial predilecció per l'òpera i l'oratori, als quals, amb la seva aportació, va contribuir a portar una etapa de gran esplendor.
Va compondre 32 oratoris i 40 obres.

Johann Pachelbel:(1653 - 1706)



Gran virtuós de l'òrgan, Johann Pachelbel és considerat per alguns com un dels predecessors més importants de Johann Sebastian Bach. Musicalment conservador, encara que va compondre nombroses obres, de la qual destaquen especialment les seves variacions de corall per a orgue i les seves adaptacions del Magnificat, avui se li coneix principalment per una sola peça, el molt popular Cànon de Pachelbel.

Georg Philipp Telemann:(1681 - 1767)



La seva ingent producció musical es divideix en música instrumental i vocal tant religiosa com profana, d'entre la qual destaquen més de quaranta òperes, 12 sèries de cantates a tots els diumenges i festivitats de l'any i nombrosos oratoris.

Telemann constitueix una bona mostra de la música del seu temps, ja que sintetitza el contrapunt alemany i el concert italianitzant, així com la dansa francesa (suite) i l'òpera de Lully.

COMPOSITORS ITALIANS

Claudio Monteverdi: (1567- 1643)



 La figura que millor exemplifica la transició en l'àmbit de la música entre l'estètica renaixentista i la nova expressivitat barroca és la del cremones Monteverdi.

Tant sols sobre viu un fragment d'aquesta òpera anomenada "Lamento d'Arianna"

Tommaso Albinoni:(1671 -1751)



Va estudiar violí i cant, activitats a les quals va voler dedicar sense entrar a formar part d'una cort, com era llavors freqüent. Va ser així com va passar a formar part dels anomenats dilettanti del segle XVIII, antecessors de l'artista independent que apareixeria amb el Romanticisme. D'aquesta manera, es va dedicar a la composició tant vocal com instrumental, i la seva primera òpera, Zenobia, reina dels palmirenes (1694), va ser estrenada a la seva ciutat natal.

Arcangelo Corelli:(1653 — 1713) 



Es va dedicar a la direcció musical i a la composició, creant una obra escassa però de gran valor i influència en la història de la música. Corelli va ser el primer compositor que va aconseguir la fama musical sense dedicar-se a la música cantada.

Domenico Scarlatti:(1685 -  1757) 



Compositor, clavecinista i pedagog italià. Nascut el mateix any que JS Bach i GF Haendel, ocupa en la història de la música una posició intermitja entre el gran estil contrapuntístic barroc i l'esperit més senzill i lleuger del posterior període galant, del que se li pot considerar precursor, sobretot pels seus més de cinc-centes sonates per clau. Fill d'Alessandro Scarlatti, els primers passos de Domenico al món de la música van estar guiats per l'exemple del seu progenitor; en aquest context cal situar la seva primerenca dedicació a l'òpera, gènere en el qual el seu pare havia conquerit una merescuda fama.

Antonio Vivaldi:(1678 – 1741)



Compositor i violinista italià. Igor Stravinski va comentar en una ocasió que Vivaldi no havia escrit mai cinc-cents concerts, sinó «cinc-centes vegades el mateix concert». No deixa de ser cert pel que fa a l'original i inconfusible to que el compositor venecià va saber imprimir a la seva música i que la fa ràpidament reconeixible.

Autor prolífic, la producció de Vivaldi abasta no només el gènere concertant, sinó també abundant música de cambra, vocal i operística. Cèlebre sobretot pels seus quatre concerts per a violí i orquestra reunits sota el títol Les quatre estacions.

COMPOSITORS FRANCESOS:

Jean- Baptiste Lully:(1632 -1687)



Compositor francès d'origen italià
Va controlar pràcticament les arts musicals a França i va explotar la grandesa i la teatralitat de la cort de Lluís XIV. Durant 1672 va aconseguir el lloc de director de l'Académie Royale de Musique.

Les seves òperes es basaven en les tragèdies clàssiques dels seus contemporanis, els dramaturgs francesos Pierre Corneille i Jean Baptiste Racine.

Jean-Philippe Rameau:(1683 - 1764) 



Compositor, organista, clavecinista, violinista i teòric de la música francès. Nascut en el d'una família de músics, es va familiaritzar amb els rudiments de la pràctica musical des de la seva més tendra infància.

  En 1733 va iniciar una brillant encara que tardana carrera com a autor dramàtic amb l'òpera Hippolyte et Aricie, a la qual van seguir, entre altres.

François Couperin:( 1668 - 1733)



Compositor, clavecinista i organista francès. Conegut pels seus contemporanis com el Gran, François Couperin és el més destacat representant d'una dinastia de músics gals. Els seus orígens es remunten al segle XVI. És al mateix temps, al costat de Jean-Philippe Rameau, el més universal dels compositors del Barroc francès.


COMPOSITORES DEL BARROC

Claudia Sessa (1570 - 1617/19)

Va ser una compositora Italiana, monja en el convent de Santa María Annunciata a Milán. Va ser reconeguda com a cantant, instrumentista i compositora. És conèixen dues obres publicades en l’any 1613 que són:

Occhi io vissi di voi i Vatteme pur Lascivia

Rafaella (1570 - 1656) i Vittoria (1573 -1620) Aleotti

Filles d'un arquitecte de la cort del duc de Ferrara, varen estudiar el clavicèmbal i la composició. Sorprenen per ser les fundadores del "Concert gran", un grup vocal i instrumental format per més de 23 músics (veus, llaüts, cornetes, trombons i clavicèmbal). Sota la direcció de Rafaella el grup va actuar en presència del papa Climent VII i de la reina d'Espanya, que va voler portar-se amb ella a Rafaella com el seu organista particular.

Adreana Basile (1580-1640)

Va ser una compositora i cantant italiana nascuda a Posillipo, morta a Roma. Al 1610 va treballar per a la Família Gonzaga a Màntua. Els membres de la seva família també van treballar per a la cort.

Va actuar en Alessandro Guarini 's Licori, ovvero Incanto l'd'amore. En 1626 es va retirar del servei dels Gonzaga, i es va traslladar a Nàpols i després Roma. Cap de la música Basile sobreviu, però se sap que ha improvisat en la poesia, fins i tot en una competència amb Caccini, al novembre de 1623.

Lucia Quinciani (1566-1611) 

Va ser una compositora italiana. Ella és la compositora més antiga de monodia. És coneguda per una sola composició, un ajust de "UDITE lagrimosi spirti d'Averno, UDITE", d'Il Fido pastor de Giovanni Battista Guarini, que es troba en de Marcantonio Negri Affetti amorosi (1611), en la qual Negri es refereix a Quinciani com la seva estudiant. Ella va poder haver treballat a Venècia o Verona.