COMPOSITORS:
Jesús Arámbarri (1902-1960)

Jesús Arámbarri y Gárate (Bilbao, Guipúzcoa, 13 d'abril de 1902 - Madrid, 11 de juliol de 1960) fou un director d'orquestra i compositor basc.
Estudià piano, orgue i composició musical a Euskadi i el 1929 anà a París amb una beca del Patronat Juan Carlos Cortazar, de Bilbao. En la capital de França amplià estudis amb els celébres mestres Le Flem i Dukas, i a Basilea amb Goldschmann i Weingartner.
En tornar a Espanya emprengué una fecunda carrera de director d'orquestra i compositor.
Uns anys abans de morir fou nomenat director de la Banda Municipal de Madrid i es distingí en els concerts populars celebrats tradicionalment els diumenges en el Parc del Retiro madrileny. La seva experta batuta sabia aconseguir un esplèndid colorit i una expressivitat instrumental que lligava perfectament amb el decorat natural i dolç dels concerts.
Anton Bruckner (1824 - 1896)

Anton Bruckner (Ansfelden, Alta Àustria, 4 de setembre de 1824 - Viena, 11 d'octubre de 1896) fou un compositor i organista austríac que va crear la seva obra a les acaballes de l'era romàntica. L'anomenada de Bruckner es fonamenta en les seves simfonies, misses, i motets. En particular, les seves simfonies gaudeixen de gran reconeixement per la seva profunditat i ambició emocional, encara que també s'hagin guanyat detractors (especialment als països de parla anglesa) a causa de la seva extrema durada i el fet de l'existència de múltiples versions de cadascuna d'elles. Per la seva escala, les sonoritats massives i l'estructura imponent, les simfonies de Bruckner han estat anomenades catedrals del so.
Ernö Dohnányi (1877-1960)

Pianista, director d'orquestra, compositor i professor hongarès, considerat després de Listz el més versàtil dels músics del seu país i un dels pianistes hongaresos més importants. Es va iniciar en la música amb el seu pare i en 1894 va ingressar en l'Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest. Dos anys després va obtenir el Premi del Rei d'Hongria. El 1897 va fer classes de perfeccionament amb E. d'Albert, a qui va dedicar el seu Concerto en mi menor per a piano i orquestra. El 1905 es va establir a Berlín com a professor de piano a l'Musikhochsule i en 1916 va tornar a Budapest, on va ser professor i director de l'Acadèmia de Música. Com a compositor s'enquadra en el moviment post-romàntic, tenint en la seva música gran influència Brahms. De fet, aquest va participar en la publicació del seu opus I, un Quintet per a piano. Gran part de la música de Dohnányi reflecteix les seves arrels hongareses, com ara la sèrie de peces per a piano, violí i violoncel que va anomenar Ruralia hungarica.Gustav Mahler (1860 - 1911)

L'any 1875 va ser admès al conservatori de Viena, on va estudiar piano amb Julius Epstein i va compartir habitació amb Hans Rott.
La seva primera obra important va ser Das Klagende Lied que va presentar a un concurs com a òpera (on va rebre el premi Beethoven), però que després va transformar en una cantata.
El fracàs d'aquesta temptativa el va persuadir de dedicar-se a la direcció d'orquestra. Després d'un primer contracte a Bad Hall, va anar ocupant càrrecs a teatres d'òpera cada vegada més importants.
Durant les vacances d'estiu, que llavors passava a Steinbach-am-Attersee, es dedicava a la composició i va acabar la seva primera simfonia i els Lieder aus «Des Knaben Wunderhorn».
L'any 1897 es va convertir del judaisme al catolicisme per a poder obtenir el càrrec de director artístic de la prestigiosa Òpera de Viena, del qual en la pràctica estaven exclosos els jueus
Max Reger (1873-1916)

Nascut a Brand, Baviera, Reger va estudiar música a Munic i Wiesbaden amb Hugo Riemann. L'any 1901 es va establir a Munic, on va dedicar-se a l'ensenyament de l'orgue i composició, i des del 1907 va treballar a Leipzig, on va ser director musical de la universitat fins a l'any 1908, on va tenir entre d'altres alumnes a Witold Friemann,[1] i professor de composició al Conservatori Felix Mendelssohn fins a la seva mort, succeint-lo en el càrrec, Graener.[1] També va tenir una intensa activitat com a director d'orquestra i pianista.
Richard Strauss (1864 - 1949)

Richard Strauss (Munic, 11 de juny de 1864 - Garmisch-Partenkirchen, 8 de setembre de 1949) fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder. La seva llarga trajectòria abasta des del Romanticisme tardà fins a la meitat del segle XX. Membre d'una família de grans intèrprets i compositors vienesos, Richard Strauss, el polifonista modern més important, és un cas singular en la història de la música, tant per la influència exercida sobre els seus contemporanis, com per l'autonomia d'una obra sense fissures ni discontinuïtats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada