Ell va tenir una vida molt dura, ja que de petit va està maltractat pel seu pare (un home molt conflictiu i alcohòlic) i la seva mare va morir quan ell només tenia 14 anys a causa d'una malaltia anomenada Sífilis. Resulta que l'avi de Beethoven també va ser un músic molt bo en la seva època.
Les seves obres més importants:
Instrumentals:
-Un sol--> "Para Elisa" és una Bagatilla. També va compondre 32 sonates per a piano, de les quals les més importants són:
Para Elisa
Cla de lluna
A continuació vaig a recopilar les històries que vaig trobar sobre aquesta sonata:
*Versió 1
Beethoven estava abatut per la mort d'un príncep a Alemanya, que era com un pare per a ell. El que el va fe partir d'una gran manca afectiva.
La seva mare per desgràcia va morir molt jove. El seu germà biològic mai el va ajudar, i els símptomes de sordesa començaven a pertorbar-lo, fins a arribar al punt que el deixava irritat i nerviós.
Beethoven només podia sentir utilitzant una mena de trombó a l'oïda. També el portava sempre al damun un paper o un quadern per poder-se comunicar, però no tots tenien paciència per llegir els seus apunts.
Notant que ningú ho entenia i ni l'ajudava, Beethoven es va retreure i es va aïllar. Va ser per això que va guanyar la fama de "misantrop". I per totes aquestes raons va caure en una profunda depressió. Fins a arribar a escriure un testament dient que s'anava a suïcidar.
Quan tot semblava estar perdut per a ell, va arribar una noia cega que vivia en la mateixa modesta pensió en la qual s'havia mudat. En un moment la nena li va dir gairebé cridant "Jo donaria tot per poder veure una nit de lluna ...". Bethoveen es va emocionar tant que fins i tot li va caure unes llàgrimes.
El podia posar el seu art en les seves composicions, llavors les ganes de viure es van renovar i va compondre una de les peces més belles: "Sonata Clar de lluna".
A la cançó la melodia imita els passos lents d'una persona (possiblement els seus) que porten al calaix mortuori del príncep, el seu protector.
Mirant al cel platejat per la lluna, i recordant aquella noia cega, i preguntant el perquè de la mort d'un mecenes tan estimat, es va deixar submergir en un moment de profunda meditació ...
Anys després d'haver superat el patiment, arribaria l'incomparable "Himne a l'alegria", la 9a simfonia que corona la missió d'aquest compositor, ja completament sord. Himne a l'alegria expressa la seva gratitud a la vida per no haver-se suïcidat. Tot gràcies a aquella noia cega, que li va inspirar el desig de traduir en notes musicals, una nit de lluna. Usant la sensibilitat, Bethoveen retrata, a través de la melodia, la bellesa d'una nit banyada per la claredat de la lluna, per a algú que no podia veure ...
* Versió 2
La sonata de Beethoven, ha estat coneguda com "Clar de Lluna", va ser escrita cap a finals de la vida del seu compositor, després que el seu poder hagués arribat al cim, i juntament amb la "Patètica", i dues, marquen el punt més alt en la literatura pianística de la clàssica escola. Hi ha una vella història relacionada amb la composició d'aquesta sonata. Si bé ha estat desacreditada per molts, ja és part de la tradició de la sonata, i és molt interessant la seva lectura.
S'explica que una nit, Beethoven i un amic estaven caminant pels carrers de bon, i, en passar per un dels barris més pobres, es van sorprendre de sentir música, ben interpretada, provinent d'una de les cases. Beethoven, amb la seva usual intrepidesa, va creuar el carrer, va obrir la porta d'una empenta, i va ingressar a la casa sense anunciar-se. L'habitació era precària, i estava il·luminada per una feble vela. Un home jove es trobava treballant sobre un banc de sabater en un racó. Una jove dona, encara gairebé una nena, estava asseguda a un vell piano quadrat. Tots dos es van sobresaltar per la intromissió, però la seva sorpresa no va ser més gran que la de Beethoven i el seu amic en assabentar-se que la jove era cega.
Beethoven, una mica confós, es va apressar per disculpar-se, i va explicar que havia quedat tan impressionat amb la qualitat d'execució de la jove, que havia apressat per esbrinar qui era que estava tocant en aquell mateix moment aquesta nit i en aquest barri de la ciutat. Després, va preguntar amablement a la noia on havia après a tocar, a la qual cosa ella va respondre que un cop havien viscut al costat d'una dona que estudiava música, i qui passava gran part del seu temps practicant les obres del gran Mestre, Beethoven. Ella havia après a tocar moltes de les peces del Mestre tan sols sentint practicar a la seva veïna. El germà de la jove els va interrompre en aquest moment per saber qui eren els intrusos, i que segurament havien notat la pobra interpretació de la seva germana. Escolta! Va dir Beethoven, mentre caminava cap al piano, després es va asseure i va tocar els acords inicials de la seva Sonata Clar de Lluna.
La sonata de Beethoven, ha estat coneguda com "Clar de Lluna", va ser escrita cap a finals de la vida del seu compositor, després que el seu poder hagués arribat al cim, i juntament amb la "Patètica", i dues, marquen el punt més alt en la literatura pianística de la clàssica escola. Hi ha una vella història relacionada amb la composició d'aquesta sonata. Si bé ha estat desacreditada per molts, ja és part de la tradició de la sonata, i és molt interessant la seva lectura.
S'explica que una nit, Beethoven i un amic estaven caminant pels carrers de bon, i, en passar per un dels barris més pobres, es van sorprendre de sentir música, ben interpretada, provinent d'una de les cases. Beethoven, amb la seva usual intrepidesa, va creuar el carrer, va obrir la porta d'una empenta, i va ingressar a la casa sense anunciar-se. L'habitació era precària, i estava il·luminada per una feble vela. Un home jove es trobava treballant sobre un banc de sabater en un racó. Una jove dona, encara gairebé una nena, estava asseguda a un vell piano quadrat. Tots dos es van sobresaltar per la intromissió, però la seva sorpresa no va ser més gran que la de Beethoven i el seu amic en assabentar-se que la jove era cega.
Beethoven, una mica confós, es va apressar per disculpar-se, i va explicar que havia quedat tan impressionat amb la qualitat d'execució de la jove, que havia apressat per esbrinar qui era que estava tocant en aquell mateix moment aquesta nit i en aquest barri de la ciutat. Després, va preguntar amablement a la noia on havia après a tocar, a la qual cosa ella va respondre que un cop havien viscut al costat d'una dona que estudiava música, i qui passava gran part del seu temps practicant les obres del gran Mestre, Beethoven. Ella havia après a tocar moltes de les peces del Mestre tan sols sentint practicar a la seva veïna. El germà de la jove els va interrompre en aquest moment per saber qui eren els intrusos, i que segurament havien notat la pobra interpretació de la seva germana. Escolta! Va dir Beethoven, mentre caminava cap al piano, després es va asseure i va tocar els acords inicials de la seva Sonata Clar de Lluna.
* Versió 3
...Va dedicar la sonata clar de lluna a Constantina Juilleta Guicciardi, qui tenia l'edat de 15 anys, de qui Beethoven es va enamorar profundament. En aquella època ell tenia 30 anys i ella 15, hi havia força diferència d'edat i ell feia classes de piano. Després, ella es va enamorar d'un altre i es va casar, el que va produir una gran decepció al mestre. Al costat d'això, ell ja estava començant a ser sord, pel que va començar el seu patiment encara més gran. Explica la història, que el mestre estava en la seva peça, a les fosques, i com estava enamorat i patint, estava component la sonata. Com estava a les fosques, l'únic que il·luminava l'habitació era la lluna que ingressava per la venda i donava just al piano. Per això, li va posar el nom de Sonata a Clar de Lluna, dedicada a Constantina Jullieta Guicciardi...
* Versió 4
"... Sentint ell tan desgraciat per no poder casar-se amb la dona que il·luminava la seva vida i amb la qual ell es va atrevir a reconèixer que només després de dos anys va poder sentir una mica de felicitat en el seu cor, va haver de deixar en ser forçada ella a casar-se amb un altre... En aquest mateix temps es va començar a aïllar del món i en tanta soledat i dissort va començar a perdre l'audició, el que per a ell ja era com el súmmum de la maledicció. Creient maleït decideix suïcida-se .. Quan ell li explica al desgraciat que ell era cec, li diu que no ho és tant, que el no coneix els colors ni les belleses que tots parlen i no obstant seguia viu ... En això el cec plorant li diu: saps quantes vegades m'he assegut de nit en aquest pont per intentar interpretar els sons de les fulles al vent, de l'aigua corrent, del fred a la cara i així intentar sentir el que vostès senten en veure la llum de la lluna ... Llavors inspirat en aquest sentiment de profund recolliment, li diu: jo et vaig a mostrar el que és contemplar la llum de la lluna ...
Aquest es el trombó que Beethoven es posava a l'oïda per poder escoltar millor,
"... Sentint ell tan desgraciat per no poder casar-se amb la dona que il·luminava la seva vida i amb la qual ell es va atrevir a reconèixer que només després de dos anys va poder sentir una mica de felicitat en el seu cor, va haver de deixar en ser forçada ella a casar-se amb un altre... En aquest mateix temps es va començar a aïllar del món i en tanta soledat i dissort va començar a perdre l'audició, el que per a ell ja era com el súmmum de la maledicció. Creient maleït decideix suïcida-se .. Quan ell li explica al desgraciat que ell era cec, li diu que no ho és tant, que el no coneix els colors ni les belleses que tots parlen i no obstant seguia viu ... En això el cec plorant li diu: saps quantes vegades m'he assegut de nit en aquest pont per intentar interpretar els sons de les fulles al vent, de l'aigua corrent, del fred a la cara i així intentar sentir el que vostès senten en veure la llum de la lluna ... Llavors inspirat en aquest sentiment de profund recolliment, li diu: jo et vaig a mostrar el que és contemplar la llum de la lluna ...
Aquest es el trombó que Beethoven es posava a l'oïda per poder escoltar millor,
Patètica
Pasionata
-De dos a nou músics--> Música de cambra:
Sonata, trio, quartet, i septiminio
-Orquestra--> Va compondre 9 simfonies, que de les més famoses són:
3a"Heroica"---->
5a "Destí"--->
6a "Pastoral"--->
La 7a que no té nom--->
9a Oda de l'alegria--->
Vocals:
-Profana: Un exemple molt clar seria l'òpera de "Fidelio", una obra que no va tenir molt d'èxit.
-Religiosa: Un exemple seria la "Misa solemnis".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada